Xisco Rubio (obres)

Diciembre 2025- La referencia iconográfica del ovoide y de la elipse, ha sido una constante en mis trabajos desde finales de los años noventa. Los contornos de las elipses y los volúmenes de los ovoides son los generadores de los que he llamado "eliptovoides" . Para mí, una parte del universo, que en sus manifestaciones, presentan analogías tanto a nivel semántico como por ubicación y circunstancias, con el individuo como eje central, que pueden mostrarse en los diversos estados de: orden, desorden, independientes o conectados, neutrales, alineados, alienados, oscuros o luminosos, en contracción, en expansión, en movimiento o en reposo, agrupados o en soledad, rotos, anulados... De ello surgieron las exposiciones: “Contornos ovoidales”, “Eliptiirregulares”, “Geometrielipsis” y “Eliptovoides”, enmarcables, a mi parecer, en un geometrismo abstracto. En la etapa anterior, que no doy por cerrada -1990/1999 aproximadamente- estuve desarrollando el concepto sobre"armonía entre contrarios". Estas obras representan su imagen por triplicado. Una vez trabajada en relieve, otra vez en vacío y la tercera de forma plana, lo cual, el lleno, el vacío y el plano, son equivalentes a la "presencia", "la ausencia" y "el equilibrio". Una propuesta que se refiere a los posicionamientos humanos alejados entre sí y a la aspiración de conseguir la armonía mediante el acercamiento de las otras dos opciones enfrentadas. Esta expresión, a veces queda plasmada en formato tríptico y otras en un solo formato. Para poder ver algunas imágenes de obras de esta etapa, se puede ir a la página/vínculo "Harmonia entre contraris".

Desembre 2025- La referència iconogràfica de l'ovoide i de l'el·lipse, ha estat una constant als meus treballs desde finals dels anys noranta. Els contorns de les el·lípses i els volums dels ovoides són els generadors dels que he anomenat "el·liptovoides". Per a mí, una part de l' univers, que en les seves manifestacions presenten analogies tant a nivell semàntic com d'ubicació i circumstàncies amb l'individu com a eix central , que es poden mostrar en els diversos estats de: ordre, desordre, independents o conectats, neutrals, alineats, alienats, foscos o lluminosos, en contracció o en expanssió, en moviment o en repòs, agrupats, en soletat, espanyats, anul·lats... de la qual cosa van sorgir les exposicions: “Contorns ovoidals”, “El·liptiirregulars”, “Geometriel·lípsis” i “El·liptovoides”, enmarcables al meu parer en un geometrisme abstracte. A l'etapa anterior, que no dono per tancada -1990/1999 aproximadament- vaig desenvolupar el concepte sobre "harmonia entre contraris". Aquestes obres representen la seva mateixa imatge per triplicat. Una vegada treballada en relleu, unaltra vegada buidada i la tercera de forma plana, la qual cosa, el ple, el buit i el pla, són equivalents a "la presència" "l'ausència" i "l'equilibri". Una proposta que es refereix als posicionaments humans allunyats entre sí, i a l'aspiració d'aconseguir harmonia mitjançant l'apropament de les altres dues opcions . Aquesta expressió, a vegades queda plasmada en format tríptic i altres en un sol format. Per a poder veure algunes imatges d'aquesta etapa, es pot anar a la pàgina/vincle "harmonia entre contraris"

REFERENCIAS A EXPOSICIONES