Xisco Rubio pintures (el·liptovoides) desde l'any 2000

La referencia iconográfica del ovoide y de la elipse, que ha sido una constante en mis trabajos desde finales de los años noventa, es el hilo conductor para crear, buscar variaciones y nuevas fórmulas. Los contornos de las elipses y los volúmenes de los ovoides son los generadores de los eliptovoides como una parte del universo, que se manifiestan en orden o en desorden, independientes o conectados, neutrales, alineados, alienados, oscuros o iluminados, en contracción o en expansión, en movimiento o en reposo, agrupados o en soledad, rotos, anulados... De ahí surgen las exposiciones: “Contornos ovoidales”, “Eliptiirregulares”, “Geometrielipsis” y “Eliptovoides”, enmarcables en un geometrismo, que en un desarrollo conceptual, son para mí una alusión a las diversas situaciones y circunstancias en que se puede encontrar el individuo en la vida. En la etapa anterior, que no doy por cerrada -1990/1999 aproximadamente- estuve desarrollando el concepto sobre"armonía entre contrarios". Estas obras representan a su imagen por triplicado. Una vez trabajada en relieve, otra vez en vacío y la tercera de forma plana, lo cual, el lleno, el vacío y el plano, son equivalentes a la "presencia", "la ausencia" y "el equilibrio". Una propuesta que se refiere a los posicionamientos humanos, alejados entre sí y a la aspiración de conseguir la armonía mediante el acercamiento de las otras dos opciones. Esta expresión queda plasmada, a veces en formato tríptico y otras en un solo formato

La referència iconogràfica de l'ovoide i de l'el·lipse, que ha estat una constant als meus treballs desde finals dels anys noranta, es el fil conductor per crear, cercar variacions i noves fórmules. Els contorns de les el·lípses i els volums dels l'ovoides són els generadors dels el·liptovoides com una part de l' univers, que es manifesten en ordre o en desordre, independents o conectats, neutrals, alineats, alienats, foscos o il·luminats, en contracció o en expanssió, en moviment o en repòs, agrupats o en soletat, espanyats, anul·lats... D'aquí sorgeixen les exposicions: “Contorns ovoidals”, “El·liptiirregulars”, “Geometriel·lípsis” i “El·liptovoides”, enmarcables en un geometrisme, que en un desenvolupament conceptual, són per a mí una al·lusió a les diverses situacions i circumstàncies en que es pot trobar l'individu en la vida. A l'etapa anterior, que no dono per tancada -1990/1999 aproximadament- vaig desenvolupar el concepte sobre "harmonia entre contraris". Aquestes obres representen la seva imatge per triplicat. Una vegada treballada en relleu, unaltra vegada buidada i la tercera de forma plana, la qual cosa, el ple, el buit i el pla, són equivalents a "la presència" "l'ausència" i "l'equilibri". Una proposta que es refereix als posicionaments humans, allunyats entre sí, i a l'aspiració d'aconseguir harmonia mitjançant l'apropament de les altres dues opcions . Aquesta expressió queda plasmada, a vegades en format tríptic y altres en un sol format.

REFERENCIAS A EXPOSICIONES